Començo a escriure un text que acompanyi les fotos que he fet per vacances, amb aquestes calors estic avorrit, sento nostàlgia, el cos em demana repòs, no em bé de gust fer gaire cosa, si hagués de fer alguna cosa, el que faria seria queixar-me perquè veig masses coses que no m’agraden al meu entorn. La nostàlgia és un sentiment que ens fa creure que qualsevol cosa del passat va ser millor que el que visc en present, comporta una idealització del passat, que com acostuma a no ser veritat ens ennuvola el pensament, ens confon. Vull imposar-me serenor, una mica d’autocontrol i decidir que no em deixaré vèncer pel aquest clima advers que em neguiteja,  em prendré la vida amb una mica més realisme, aquella filosofia que diu que a la vida les coses mai són fàcils, que no que hi ha perquè amoïnar-se quan les coses que veus no t’agraden, sinó que has d’il·lusionar-te o esperançar-te en els teus projectes, encara que incorporin un grau d’utopia. Ara que vull escriure quatre coses per acompanyar les fotos del viatge que acabo de fer, vull deixar la nostàlgia enrere i provar què surti alguna cosa nova, segurament me’n sortiré i em trobaré millor. La nostàlgia és una merda.